​Hola! Em dic Riccardo

Soc pare de dos fills adolescents, tinc un caràcter pacient i m'agrada la senzillesa, tant en les relacions com en la vida quotidiana. A vegades massa exigent amb mi mateix, a vegades massa complaent amb els altres... però sense exagerar!
El meu recent trasllat d'Itàlia a Barcelona va ser indolor. És cert que quan t'allunyes del teu país arribes a apreciar la seva singularitat, però Barcelona té molt a oferir, començant per la seva mentalitat oberta i genuïna.


La meva passió per la fotografia és el resultat d'una evolució dels meus interessos de joventut: m'interessaven les arts visuals com el dibuix, la pintura i el cinema sobretot, per la seva inqüestionable capacitat per a contar històries. No vaig trigar a adonar-me que em sentiria més còmode manejant una càmera que un pinzell, així que vaig millorar els meus coneixements com a autodidacta assistint a tallers i visitant exposicions.

Els grans fotoperiodistes del passat han influït sens dubte en la meva cerca estilística: avui em considero un fotògraf documental i, excepte en casos concrets (i més comercials), realitzo les meves sessions amb el mateix enfocament: soc un observador, no planifico l'acció. Vagi on vagi la història, la segueixo i l'explico a la meva manera, a través d'imatges autèntiques, sinceres, no posades.

No considero que el meu estil sigui millor que el dels altres, simplement és el meu estil personal.

Si a tu tampoc t'agraden les fotos posades, potser és el moment de donar-li una oportunitat, què opines?